Parlar bé el català "apendix probi":

La diglòssia com a fenomen de contacte entre dues llengües dóna com a resultat un dialecte barrejat amb interferències de ambdues llengües, especialment en el lèxic. Per aquells que volen parlar correctament el català mirant de no barrejar partícules d'altres llengües donaré alguns consells a mode "d'apèndix probi":

No es diu "rellenu", es diu "farcit".
No es diu "apoyar", es diu "recolçar".
No es diu "pepinu", es diu "cogombre".
No es diu "buenu pues", es diu "bé doncs".
No es diu "asa", es diu "nansa" o "ansa".
No es diu "parladuries" o "habladuries", es diu "enraonies".
No es diu "berberetxo", es diu "escopinya".
No es diu "mescla", es diu "barreja".
No es diu "destornillador", es diu "tornavís".
No es diu "sacacorxos", es diu "descorxador".
No es diu "matadero", es diu "escorxador".
No es diu "destripar", es diu "esbudellar".
No es diu "traballengües", es diu "embarbussament".
No es diu "algo", es diu "alguna cosa" o "quelcom".
No es diu "pelliscar", es diu "pessigar".
No es diu "mendigu", es diu "captaire".
No es diu "esquina" es diu "cantonada".

Es bo fer servir mots més específics i diversificats per referir-se a les coses.

"Usar" també es pot dir "emprar" o "utilitzar".
"Faltar" / "mancar".
"Barco" / "vaixell".
"Botella" / "ampolla".
"Trasto" / "estri".
"Refredat" / "Calipandria".
"Curar" / "güarir".
"Mirall" / "espill".
"Agafar" / "enxampar"

I ara una miqueta d'insults divertits:

Gamarús, babau, ximplet, tros de quòniam, tòtil, totxo, em cago en l'os pedrer, "casun ronda", tifarada, vell xaruc, badoc, baliga-balaga, cagabandúrries/cagamandúrries, xitxarel·lo...

Espero que us hagi agradat.